Debat sobre el silenci de la intelligentsia

El nostre debat ha girat entorn de la qüestió de l’ètica i de la “prostitució” dels mitjans de comunicació. Hem analitzat el poders del mitjans treballant sobre la hipòtesis següent: “El fet que els intel·lectuals anglesos no publiquessin crítiques sobre la URSS va evitar que aquesta traís als Aliats”. Tot i que l’anterior premissa no la podem conèixer amb certesa, hem conclòs que el fi justifica els medis sí i només sí el prejudici amb mitjans utilitzats és pitjor que el benefici final. Un tema paral·lel a aquest però igualment interessant ha sigut la perillositat de la veritat. Hem comentat com, si tothom s’assabentés de la veritat, la conflictivitat augmentaria. Però la segona lectura d’aquest tema ha sigut més profitosa encara: Si la veritat fos sabuda per tothom, el comportament ètic de la societat milloraria. L’exemple en el que ens hem basat és el de que si els escàndols sexuals que envolten l’Església s’haguessin sabut des de sempre, s’haurien anant donat cada vegada menys.

En línies generals, la posició dels meus “alumnes” s’oposava en part a la meva, la qual cosa ha enriquit el debat. Mentre ells defensaven el liberalisme periodístic fins a les últimes conseqüències – en aquest cas, la derrota dels Aliats enfront els Nazis – jo opino que el silenci de la intelligentsia va salvar moltes vides i va deixar un món millor que el que haurien els nazis.