Normalment, suposo que per què arribo tard a
casa, cansat i amb el poder imaginatiu sota mínims, publico síntesis de les
classes d’ECS amb l’ajuda de les tres o quatre notes breus que he pres a classe
i si em falta cosa, fent un cop d’ull als blogs dels meus amics. És a dir,
sempre em limito a resumir la classe. Però com diria l’hereu ben plantat del
tron d’Isildur: “Hoy no es ese día”. Avui, i per acomiadar-me del blog i de l’assignatura,
faré una entrada diferent.
Per què una cosa és resumir la lliçó del dia i
retenir alguna cosa, i l’altra de ben diferent és resumir un documental d’hora
i mitja. Estic segur que hi haurà crítiques a Internet d’un valor infinitament
més alt que qualsevol cosa que pugui escriure jo ara mateix. Per tant, avui em
referiré a la pregunta que s’ha fet al final de classe, a la que no he
contestat perquè no volia cridar massa l’atenció.
I és que a mi em sembla que el senyor Julian
Assange, el pare de Wikileaks, és un cretí. S’ha intentat vendre a sí mateix
com un home transparent que coordina un servei públic, una espècie de revelador
de consciència dels governs abusius. No obstant, “el azote de USA” ha perdut el
nord en quan l’han començat a jutjar. Algú que diu ser tant transparent i que
dóna als ciutadans tota la informació que els seus governs amaguen no pot dir: “Si
em fan alguna cosa, publicaré informació i m’hauran de deixar en pau”. És a
dir, utilitza la informació com a eina coactiva, al seu servei, com si fos seva
i no de tots, com ell argumenta. Per què si ho penses bé, si Assange amaga
informació, està caient en el mateix error que el seu enemic. Per això, quan
els meus companys deien que el tema de Wikileaks i el reportatge d’avui eren el
mateix, no hi estava d’acord.
Afirmar que Daniel Ellsberg té el mateix mèrit
que Assange és un error. El primer és un pobre soldat a qui la consciència no
deixa dormir com a còmplice d’un munt de barbaritats. Des de dins de la CIA, i
mogut per uns ideals de veritable justícia acaba publicant els papers del
Pentàgon que cobrien les mentides del Vietnam, jugant-se una més que probable
pena de mort. L’altre, que ja el coneixem, és un covard que s’amaga darrere
unes filtracions que li fan, la majoria de vegades, de manera anònima. Crec que
és evident qui té més mèrit.
0 comentarios:
Publicar un comentario