L’estructura de la Comunicació Social a Espanya passa
per un moment de profunda crisi, com tot en general. En un país on el
periodisme està castigat amb una taxa d’atur descomunal, on es paguen salaris
irrisoris, sense fonts d’ingressos i amb un decència nul·la, el futur pinta
negre. Contra aquesta malaltia potencialment terminal, sembla que les úniques
medicines que se subministren són la indiferència i la resignació.
Per sort, sembla que no tothom pensa igual. Els
acomiadats del diari Público poden ser un exemple de que no tot està perdut.
Els coneguts com “fills bords del Público” han dut a terme un projecte que
demostra que tal vegada, hi hagi una alternativa als mitjans tradicionals i
tots els mals que arrosseguen.
Un dels diaris amb més èxit, eldiario.es, dos mesos
després de néixer ja arreplega dos milions de lectors i prop de 20.000
subscrits que col·laboren econòmicament perquè tothom el pugui llegir gratis.
És clar que és massa d’hora com per afirmar que eldiario.es lidera una
revolució dels mitjans, però és possible que en un futur pròxim, el seu cas no
sigui una excepció.
Les expectatives més optimistes s’han quedat en res
pel que fa el resultats que ha obtingut la versió “Catalunya Plural”. El seu
director, el Josep Carles Rius, explica que el sistema tradicional s’enfonsa i
que s’ha de reinventar i una possibilitat, és seguir el model de eldiario.es.
Quan
Jaume Roures va tancar Público – per motius polítics, no pas econòmics – es va
pensar que a Internet es podrien fer un lloc. A principis de 2012, la revista
Mongolia va néixer però en format paper. Així doncs, pretenen que sigui el
consumidor qui pagui pel producte i que per tant, com va dir Pere Rusiñol,
cofundador del projecte “els lectors mantenen la independència perquè no ens
paga La Caixa ni Telefónica”.
0 comentarios:
Publicar un comentario