La revolució de les xarxes socials

L’impacte de les xarxes socials han tingut un efecte que no pot passar desapercebut i han esdevingut una espècie de mitjans de masses. Aquesta explosió ha arrencat un debat inherent a tot el que comporta la irrupció d’un nou agent: Què aporten les xarxes socials? Christian Fuchs, professor de la University of Westminster, Regne Unit, les denuncia per la quantitat i gravetat dels inconvenients que generen.

Entre el llarg etcètera de crítiques que dedica a les xarxes socials, destaca la “mercantilització” d’aquestes i la manipulació de les decisions del usuaris pel protagonisme que hi té la publicitat. La crítica més estesa que hi ha és la violació de la privacitat. És conegut per tothom que gràcies a xarxes socials com Facebook o Youtube la gent dóna a conèixer gran part de la seva vida personal i tots els riscos que això comporta. El professor també denuncia que les xarxes socials perjudiquen els mitjans tradicionals de mala manera, perquè es mengen part del pastís publicitari. La xarxa social que es salva de tot això és Wikipedia, que no té res a veure amb Facebook, Youtube i Twitter. I per què? Doncs per què Wikipedia no té ànim de lucre, no hi ha publicitat i el seu funcionament es deu a les aportacions que la gent hi fa. A més a més, els articles publicats són contrastats i corregits per tal de donar qualitat a la informació publicada.

En la mateixa línia, han augmentat els diaris que ofereixen una versió digital, és a dir, en format web i no en paper. Fins ara, aquests mitjans subsistien gràcies a patrocinadors i subscriptors, però estan començant a augmentar les campanyes de micromecenatge (crowdfunding) i fundraising. D’aquesta manera, es poden tirar endavant iniciatives que parteixen amb pocs recursos gràcies a la bona fe dels donants. Alguns dels casos més sonats d’aquest exercici de filantropia és Propublica i el seu periodisme d’investigació guanyadora d’un premi Pullitzer (el primer que es dóna a un mitja on-line) i Democracy Now.

Fins i tot a Espanya hi ha diaris digitals amb un nombre de lectors considerable. El Confidencial, Libertad Digital, Público o Eldiario s’han imposat als mitjans conservadors que ocupaven aquest sector abans de la crisi. D’aquesta manera, els mitjans més aviat progressistes com Público o Eldiario s’han obert un lloc i s’han establert capdavanters d’aquest espai virtual que fins ara, semblava desconegut.