Prisa i “El País de Siempre-Jamás”

No tots els nens són com en Peter Pan. De fet, la majoria pensen al contrari: volen créixer, i quan més ràpid, millor. Ho desitgen amb totes les seves ganes perquè volen fer-se forts i ser importants, respectats, poderosos... Doncs bé, el nen del que parlaré avui ja té uns anyets i es diu Prisa País.

El País va néixer arrel de l’explosió de la demanda d’informació que va comportar la fi del franquisme. Els lectors d’esquerres, fins i tot els de classes pudents, no disposaven encara del seu mitjà, així que burgesos il·lustrats, poderosos banquers i empresaris liberals van donar a llum a El País.

La vinculació de Polanco – qui va ser posteriorment propietari de PRISA – amb Santillana i el bon tracte que va rebre de Hochleitner, el ministre d’Educació, va propiciar que lentament, Prisa anés guanyant influència i poder. 

Juan Luis de Cebrián va dirigir El País durant els seus inicis i el va convertir en un diari tant progressista que alguns dels seus accionistes el van abandonar per aquest motiu. El partit que governava era aleshores el PSOE, que molt relacionat amb el grup PRISA i el seu diari, no va dubtar en afavorir aquest i altres mitjans afins a la seva ideologia d’esquerres. Tan va ser així, que PRISA i el seu diari van anar creixent cada vegada més, apoderant-se de més mercat.

Lamentablement, el creixement estava basat – com no – en el deute i la dimensió del començava a ser massa desproporcionada. En poc temps, Prisa va adquirir la cadena SER, el Canal +, el diari esportiu AS, mitjans d’Amèrica Llatina, així com accions de diaris estrangers com Le Monde i The Independent.

Amb la crisis econòmica que va començar el 2008, Prisa va obrir els ulls i va adonar-se de com d’insostenible era la súper estructura que tenia muntada, alhora que els bancs es començaven a negar a prestar més diners. Ara mateix, i com a tantíssimes altres empreses, la situació és desesperant i el futur trontolla. Per exemple, Cebrián, que segueix sent el director, cobra 13 milions d’euros l’any. Mentrestant, els treballadors de PRISA son acomiadats en massa i els seus salaris son retallats fins a la precarietat. A més a més, l’any vinent diversos bancs passaran a ser accionistes del grup. Últimament i degut a la seva inestabilitat econòmica, El País ha adoptat una postura més de centre i recolza a la dret pel que fa el sector de l’economia.

Sembla ser que aquest nen ha volgut créixer massa ràpid i ha cremat les etapes de la seva vida molt de pressa. El deute ha acabat per desnonar el gran miratge d’un grup mediàtic que ara per ara, podria estar vivint les seves últimes hores, al menys, del que ha sigut fins ara.