Renovar-se o morir: Un apropament als contrastos deteriorats dels mitjans de comunicació establerts

En temps de crisi, és inevitable plantejar-se si els mitjans públics són prescindibles, o el que és el mateix, si hauríem d’estalviar-nos aquesta despesa.

El documental de Salvados ens ha plantejat la polèmica que existeix al voltant dels mitjans públics, especialment pel que fa la manipulació a diferents ràdios i televisions d’aquest tipus, com ho són RTVE i TeleMadrid.

Personalment, crec que sí que és cert que mitjans com TVE o la nostra TVC han sigut manipulats pels interessos polítics del govern de torn i que fins i tot encara avui dia s’estan donant més casos de politització i manipulació en aquests mitjans. A més a més, alguns han arribat a tenir pèrdues milionàries i han acumular deutes de quasi 8.000 milions d’euros.

Però amb tot, opino que els mitjans públics són necessaris. Ho són per què cobreixen unes necessitats que la televisió privada desatén, a part d’oferir una informació generalista i completa i exercir una funció educadora i en els temps que corren, d’entreteniment de qualitat. Tanmateix, és evident que cal remodelar el sistema: Primer de tot, començaria per fer uns urgents canvis en la cúpula d’aquests mitjans, a saber, assegurar-se que no existeix una relació política entre els màxims dirigents dels mitjans públics i el govern del moment. El segon canvi, i potser més important i tot, és el de buscar un nou model de finançament per aquestes empreses, tal vegada, seguint els passos de la British Broadcasting Corporation o BBC.

Per últim, faria especial èmfasi en una altra funció dels mitjans públics i potser la més important, i és que una televisió pública, TVC per exemple, en tan que mitjà autonòmic pot donar una visió molt més ben orientada a un públic determinat. Per tant, mentre la televisió estatal no considerarà dignes de rellevància alguns dels esdeveniments que puguin succeir a Catalunya, TVC donarà veu a una població terminalment marginada pels interessos de tot l’estat espanyol. Sense anar més lluny i tot que pot semblar un exemple estúpid, imagina què faríem a Catalunya – o a qualsevol altra comunitat – si ens haguéssim d’assabentar del temps que farà amb la vaguetat amb la que s’informa en una televisió privada com Antena3 o Telecinco. En definitiva, defenso els mitjans públics per la seva funció d’atenció especial i endemés, per la qualitat i dignitat dels seus productes enfront les últimes tendències dels mitjans privats.